dijous, 28 de juliol del 2011

Why we travel

A falta d'un sol dia per volar cap a Bangkok i començar aquesta experiència que sempre he tingut entre cella i cella, he decidit crear un blog i així estalviar-vos aquells mails general que envio de tant en tant quan viatjo. D'aquesta manera, qui vulgui estar al corrent del viatge, em podrà seguir per aqui.


No tinc molt clar si es tracta d'una barreja de somnis literaris, si és per complir un somni d'infantesa, o si marxo buscant la fotografia perfecta, però el que si se és que aquest matí m'he desvetllat a les 7h, un dia de vacances que normalment dormiria fins pasades les 11, i ja no he pogut tornar a dormir. Ja fa uns quants dies que em passa i sóc conscient que això és dels nervis, de la impaciència per marxar, però sobre tot per la il·lusió que em fa poder deixar-ho tot a punt per poder volar a Asia tranquila, sense data de tornada.


No fa gaire la casualitat va voler que a Nova York conegues dues persones d'aquelles que mai esperes trobar, i que ja no oblides mai, ja que no és habitual que tres persones d'ambients ben diferents connectin tant bé en tant poc temps. Doncs bé, una d'elles em va donar la idea de crear un blog per anar escrivint anècdotes sobre el meu viatge i que a més em serviria com a diari del viatge. Ja veieu que el blog està creat, i que avui l'estreno. Ara bé, no se si això tindrà continuitat, però en qualsevol cas, ho intentaré, ja que crec que la meva amiga te raó, i que és una bona manera de mantenir a familia i amics informats de les meves peripecies asiàtiques, i de guardar les entrades com un diari de viatge.


Així que sense allargar-me més, tancaré maletes i aniré a fer les últimes despedides, que demà comença el viatge i d'entrada m'esperen un bon curry i un thai massage!!!





“Travel is fatal to prejudice, bigotry, and narrow-mindedness." - Mark Twain