dimecres, 24 d’agost del 2011

Tot a punt per continuar

JA PODEM SORTIR DEL PAIS DE MANERA LEGAL!!!


Dic de manera legal perque sempre quedava la opcio d'anar saltant de frontera en frontera fins arribar a Tailandia, pero esta clar que molt recomanable no era. L'ultim cop que vaig escriure recordo que estavem tranquilets a Hoi An, gaudint molt d'aquest lloc, que es realment fantastic!! Recordo tambe que estava fent temps per trucar a la noia de l'ambaixada espanyola a Hanoi. Doncs be, el tema va anar aixi:


A Hanoi no tenien ni idea del que volia dir un passaport temporal amb validesa d'un any quan vaig trucar, pero es van posar en contacte amb Madrid i alla els hi van explicar com ho havien de fer. Realment, encara no em puc creure que hi hagi una manca de comunicacio tan greu. Pero lo mes bo es que no n'havien editat mai cap per un tema tecnic, pura informatica. No sabien que la seva impresora funcionava amb els passaports!!!! Total, que mentre nosaltres feiem 17 hores d'autobus per arribar a Hanoi, ells es van comencar a moure per aprendre a editar passaports temporals. Vam arribar a Hanoi l'endema a les 8 del mati, vam anar directes a l'ambaixada i... sorpresa!!! Aquella mateixa tarda ja teniem passaports. Pero aixo no era el final de la odisea, perque a partir d'aqui, la resta del viatge podriem dir que ha estat un viatge administratiu. Aquella mateixa nit vam haver de volar a Ho Chi Min, perque l'endema al mati haviem de presentar-nos a immigracio perque ens fessin un visat de sortida de Vietnam sense el qual no podiem volar a Bangkok. Aixi que feu-vos una idea: despres de 17 hores de sleeping bus i un dia de tramits, volar a Saigon aquell mateix vespre, arribar a les 23h i que un taxista et volgui cobrar 3 vegades mes del que tocaria. Evidentemt, el tema del taxista el vam solventar rapid, li vam pagar el que tocava, ell es va emprenyar molt i nosaltres vam anar a buscar un lloc on dormir aquella nit.

Des d'aleshores, hem estat pendents del visat de sortida de Vietnam, i d'una altra cosa encara mes sorprenent. Resulta que a mi em van fer un passaport amb validesa de 8 mesos perque despres marxo a Nova Zelanda i perque no tingues problemes alla. Pero al Toni li van fer passaport valid nomes per dos mesos, perque ell volara de Bangkok a Barcelona d'aqui uns dies. Doncs be, a l'ambaixada sabien perfectament quina era la nostra ruta al detall, pero nosaltres vam badar al no caure en que per entrar a Tailandia no necessitem visat pero si un passaport amb minim 6 mesos de validesa. Evidentment, a l'ambaixada tampoc hi van caure, cosa que trobo que es la seva feina, ja que es dedique a aixo, editar passaports, no fan una altra cosa. Aixi que un cop a Saigon, vam haver d'anar al consulat de Tailandia perque li fessin un visat de transit al Toni (que realment, no es culpa seva el que ha passat, i no tenien perque fer-lo). Pero tenim sort que els tailandesos son genials i encantadors i tot s'ha de dir, els hi deuriem fer molta pena. D'un dia per l'altre ja tenim el visat. L'ultim tramit que quedava era recuperar el meu visat d'estudiant per NZ. Aixi que ha tocat anar al consulat de NZ a Saigon i demanar el mateix. Ahir vaig anar a informar-me del procedimet i vaig fer el pagament, he anat a fer la sol.licitut aquest mati, i a les 4 de la tarda ja ho tenia. Aixi que ara si que podem dir que ho tenim tot a punt per volar a Tailandia!!!!

M'he descuidat d'explicar que entre tramit i tramit, vam poder fer una escapadeta d'un dia i mig al delta del Mekong. Vam passar la nit a una homestay, a casa d'una familia bastant curiosa a una illeta del delta, i l'endema a les 5 del mati vam fer 5 hores en barqueta pel delta. Vam tenir sort de decidir tornar aquell mateix dia, perque dema passat a primera hora del mati volem a Bangkok. No vull pensar que hagues passat si venim un parell de dies mes tard!!! :)

Me n'adono que es una entrada al bloc suuuuuper pesada amb el tema passaports, pero he anat tenint missatges demanant-me pel tema, aixi que he pensat que serviria per tothom!!

A falta d'un dia per deixar el pais, me n'adono d'algunes coses. Primer de tot, el fet que perdis els passaports i et robin diners, fa que alteri una mica la perspectiva del viatge, pero faig un esforc per mantenir aixo al marge i escriure amb la maxima objectivitat possible. Aviam, per comencar, crec que quan portes un parell d'anys amb la idea de visitar un lloc, havent-ne vist alguns del voltant, et vas creant una idea al teu cap, una serie d'expectatives que despres poden no complir-se. Doncs aixo barrejat amb el tema dels passaports que ens ha fet estar pendents i canviar plans per els darrers 10 dies, fa que tinguem aquesta sensacio. Esta clar que quan et crees unes expectatives molt altes d'un lloc, et pot anar molt be i fins i tot et pot sorprendre gratament, pero es molt mes facil que aixo passi si arribes a un lloc sense cap expectativa i sense cap idea madurada al cap. Pero sobre tot el que passa i amb aixo hem coincidit amb tots els estrangers que ens hem anat creuant, es que es millor viatjar a Vietnam abans de coneixer Tailandia, que no pas al reves. Si comences el sudest asiatic per Tailandia, tot i que es un dels paisos mes turistics del planeta, deixes el llisto molt alt. I en aquest llisto s'hi inclouen coses com el tracte amb la gent local, la facilitat a l'hora de viatjar pel teu compte i evitar tours organitzats, el menjar, la gran varietat de paisatges en un mateix pais, etc. Al final, hem arribat a la conclusio que, potser Tailandia es tant turistic per alguna rao logica. Es a dir, quan hem estat alla sempre hem trobat gent que fa anys i anys que hi van de vacances, cada any repeteixen. Quants anys deu fer que el sudest asiatic es una meca pel viatger amb baix pressupost? Moltissims!!! Doncs des d'aleshores, Tailandia encara es un pais que enamora al viatger. Esta clar que hi ha tota una part que no m'agrada gens: el turisme sexual, el de borratxera i festa tipo lloret de mar, etc. Pero tu pots arribar alla i fer el teu pla per lliure a mida, i si et proposes anar a llocs on no trobar-te gaire turista, encara pots. Evidentment, jo tambe he quedat enamorada de llocs com Hoi An, Hue, Halong Bay o Sapa, pero he de reconeixer que has de posar molt mes de la teva part per poguer viatjar per lliure i al teu aire. Tot i que Halong Bay es un dels llocs mes bonics on he estat mai, la sensacio d'estar alla al mig d'un lloc fantastic, que hauria de ser increible, queda difuminada i embrutada pel fet de que tot esta tant orientat al turisme organitzat i de masses.... No pares de veure creuers de tots els tamanys, colors, i formes que vulguis. Aixo es algo que per mi, fa que perdi la gracia, la magia. No vull dir pas que hi voldria estar sola i que halong bay fos per mi soleta quan jo hi anes... Evidentment que no. Nomes vull dir que hi ha moltes maneres d'enfocar una destinacio turistica. Esta clar que TOTS els estrangers que viatgen a Vietnam van a veure Halong Bay. Doncs be, hauria d'haver-hi oferta per a tots els tipus de turisme i no es aixi. En aquest aspecte considero que els tailandesos han estat mes llestos, potser perque ja fa molts anys que son una de les primeres destinacions turistiques del mon i Vietnam nomes fa 15 anys que es pot permetre pensar en atraure turistes. Pero respecte Vietnam, Tailandia porta molt millor el tema d'encara el turisme, han estat molt espabilats. Quan l'ultim cop deia que tenia la sensacio de que a Vietnam fa 10 o 15 anys que s'ha comencat a construir sense cap projecte clar de futur, tambe em referia a aixo. Tot i aixi, tot i que a mi no m'acabi d'agradar com ho han encarat, sembla que la cosa els hi funciona de meravella, perque aqui no para de venir gent, cada any visiten el pais mes estrangers, i cada dia tenen la costa mes plena d'aquells resorts on a mi no se'm passaria ni pel cap anar-hi (encara que me'ls pogues permetre!!).

Am tot aixo, tampoc vull que se'm malinterpreti. Estic intentant fer una reflexio objectiva del que he pogut observar aqui,. Em fa gracia la gent que, pel fet d'haver pagat prop de mil euros de vol per anar a l'altra punta del mon, torna i explica nomes les coses maques i pecioses, obviant aquelles coses que no li han agradat o les males experiencies. A mi m'agrada viatjar, viatjar per coneixer. Tinc molt clar que els llocs on anire son com son, i no cal donar-hi mes voltes, ni tampoc has de voler que siguin d'una altra manera. Tu arribes a un lloc, l'experimentes a la teva manera, t'enriqueixes i el vius tant com pots, i te'n tornes a casa, amb tot un grapat de noves experiencies.

Doncs be, jo em quedo amb l'experiencia d'haver pogut veure Halong Bay, d'haver voltat amb moto pel nord del pais, a prop de Sapa, d'haver menjat i d'haver apres a cuinar els meus plats preferits de Hoi An, d'haver protagonitzat un spot publicitari d'un hotel al Hue (evidentment, quan me'l passin, no el compartire amb ningu... ), d'haver descobert llocs molt recomanables a Hanoi gracies al retard de la diplomacia espanyola d'haver sobreviscut al caotic transit del centre de Hanoi, i d'acabar el viatge creuant com els locals (esquivant motos pel que vindria a ser el mig de la diagonal). Respecte a aixo ulltim,el primer dia ja ens vam adonar que els vioetnamites no acaben d'entendre com van els passos de vianants. Nomes hi ha unes linies pintades de blanc al terra, pero si pretens que algun cotxe o moto parin si et veuen esperant, ja pots esperar ja... Aixi que vam optar per fer com ells, creuar per on et doni la gana i dedicar-te a esquivar motos.

No m'allargo mes que cada cop em passa el mateix, escric mes del compte. Espero que seguiu gaudint de l'estiu alla on sigueu!!! Nosaltres dema ens despedim de Saigon i que es preparin a Bangkok, que dissabte pensem anar a Chatuchak!!! El proper cop que escrigui, ja tindre el meu ordinador, aixi que ja podre penjar algunes fotos del viatge!!

Fins aviat familia!!!

“There are no foreign lands. It is the traveler only who is foreign.” – Robert Louis Stevenson

dimarts, 16 d’agost del 2011

Gặp lại Hội An!!!!

Sembla mentida pero es ben cert que despres de la tempesta sempre ve la calma. Veniem d'una primera setmana a Vietnam bastant estressant, molt mogudeta amb el tema dels passaports i amb bastant mala sort en quant al tracte amb la gent local. Aqui a Hoi An, sens dubte hem trobat la pau i hem recuperat la fe cega en aquella hospitalitat i amabilitat que caracteritza a la gent del sudest asiatic. 

Realment hem trobat diferencies entre el nord i la frontera amb el sud del pais. Es cert que Hoi An es turistic, esta molt ben preparat per acollir turisme pero es d'aquells llocs que, com diria el Toni, es turistic perque es encantador, i no al reves. L'ambient aqui es molt mes relaxat que a Halong Bay o a Sapa. La gent es encantadora i ja no tens la sensacio de que te l'estan fotent a totes hores. Val a dir que probablement te la fotin igual, pero el tracte es molt diferent. Son molt educats, molt amables i super hospitalaris. Es veritat que si surts una mica de Sapa, t'allunyes i et perds entre els pobles, la cosa es relaxa, i tambe es cert que, com vaig dir l'ultim cop, s'ha d'anar a Halong Bay, encara que hagis de veure la cara lletja del turisme.

Ara que portem uns quants dies a Vietnam, veiem que si que es un pais marcat per la guerra, ja que les generacions mes grans ho han viscut tot. Pero estem parlant d'un pais on la mitjana d'edat es de 25 anys i on no pares de veure dones emarassades. Les generacions mes joves tenen aspiracons de futur molts semblans a les nostres. El Vietnam d'avui no es un pais on hi ha miseria. A Cambotja hi ha gent que passa gana i bona part dels nens (el 50% de la poblacio de Cambotja son menors de 16 anys) no van a l'escola. Quan vam anar a Cambotja fa dos anys ens va donar la sensacio de ser un pais molt mes marcat per la guerra que no pas Vietnam. Cambotja es increible, hi vull tornar durant aquest viatge, pero encara es palpa el genocidi de Pol Pot i els Khem Rouge. A Vietnam, tot i que els francesos van marcar molt durant l'epoca colonial, i els americans tambe ho van fer durant la guerra, l'invasor que mes ha influenciat al pais i a qui mes tem Vietnam es el gegant asiatic. La Xina ha deixat una empremta considerable. a influencia es tal, que aquests dies a Hoi An comentavem que el poblet en si, ens sembava el que esperavem d'un poble de la Xina profunda. Hoi An de fet, te una barreja arquitectonica curiosa: detalls vietnamites, xinesos i japonesos.

A Vietnam, aquells que no tenen 2 dollars al dia, tenen arros i un hortet amb verdures, i algunes galines. La classe mitja es molt nombrosa i tot i que entenen els negocis familiars de manera diferent, moltes families tenen negoci propi a la planta baixa de casa seva, sigui un restaurant, un taller, una perruqueria, o un centre de fisioterapia. Vietnam ha pres el lloc a Tailandia com a primer exportador d'arros al mon  i el turisme els va molt be per fer creixer el pais, pero crec que haurien de replantejar la manera d'atraure el tursme i la manera d'acollir-lo. Si t'ho mires des de fora, sembla com si en questio de 10 anys, Vietnam hagues comencat a construir desmesuradament sense meditar-ho molt, sense tenir cap planificacio de cap a on vol anar.

Aquest sera el nostre quart dia a Hoi An, i es que ahir teoricament haviem d'agafar un sleepng bus cap a Nha Trang, fer una parada d'un dia, i segur tirant avall fins a l'illa de Phu Quoc. Doncs resulta que aquest agost ens quedem sense platja. Ahir em va passar pel cap de trucar l'ambaixada espanyola a Hanoi per aviam si per casualitat sabien alguna cosa dels nostres passaports. Doncs resulta que ahir mateix va arribar l'ultima remesa de passaports i els nostres no hi eren. El que encara es pitjor es que no em sabien dir quan arribaria la seguent, pero que la esperaven en unes dues setmanes (es a dir, que ja no arribavem a temps). 

No puc seguir sense agrair als meus pares les trucadetes al Ministeri d'Assumptes Exteriors a Madrid (com es nota que soc filla unica, eh??), per esbrinar si hi havia alguna altra opcio per poder sortir del pais i tornar a Tailandia des d'on tenim els altres vols. Be, doncs resulta que si que existeix una alternativa, i es tornar a Hanoi i tramitar un passaport provisonal (triguen 2 dies a fer-lo). La meva pregunta es: aixo no ens ho podrien haver dit abans a l'ambaixada de Hanoi? Aquesta tarda hem de ficar-nos a un bus i estar-nos-hi 17 hores perque una noia molt simpatica pero poc eficient no va acabar de fer be la seva feina. Aixo sense contar que encara no he trucat a la noia en questio per explicar-li que a Madrid ens han dit que ens han de tramitar aquest passaport provisional especial.

De fet, ara estic fent temps perque siguin les 9 del mati aqui a Vietnam, i poder trucar a aquesta noia tant amable i amb tant poques llums. Espero que no ens posin pegues i poguem gaudir de les 17 hores de bus fins a Hanoi. Els que ja em coneixeu ja deveu imaginar que he montat el pla B... Doncsi si, ja esta pensat!! Un cop l'haguem tramitat, anirem a esperar els passaports a Ninh Binh o a Mai Chau, i aleshores volariem a Saigon per passar els ultims dos dies, abans d'anar cap a Bangkok. Tot aixo contant que aquesta noia d'aqui una estoneta em digui que ens ho pot tramitar. Si no es aixi, ja se'ns acudira alguna cosa!!!

Be, canviant de tema, que aixo dels passaports es molt pesat , Hoi An es increible. Aqui es on hem conegut la gent mes amable i carinyosa, on hem menjat millor i on ens hem sentit mes comodes. En aquests quatre dies ens hem fet vestits a mida (Hoi An es la meca de la roba a mida), ens hem dissenyat unes bambes al nostre gust i ens les han fet a mida, hem fet un curs de cuina, hem anat a la platja, hem fet un master de conduir moto per Vietnam, he vist les rates mes grans que havia vist mai, hem conegut uns kiwis que em convidaran a casa seva a Wellington, i hem contemplat la opcio de fer un enviament de compres per no haver-les de carregar. Sobre tot perque quan arrbem a Bangkok, encara tindrem un cap de setmana, i aixo significa: Chatuchak Market, es a dir, moltes compres!!

Pel que veieu, haurem passat un mes a la meitat nord de Vietnam, i ens haurem fet uns experts en tramits ,burocracia i diplomacia. Un consell: NO PERDEU MAI EL PASSAPORT!!! I encara menys en epoca de retallades de pressupost. Fins fa 3 mesos, el procediment era ben diferent. L'ambaixada et tramitava un passaport nou i el tenies en 3 dies, perque l'enviaven per missatger. No es que sigui res greu, pero altera tots els plans. En el meu cas, no m'afecta gaire perque no tinc data de tornada, i el que no faci ara, ho puc fer mes endavant, i ben mirat, quan arribi a Nova Zelanda sera primavera, i aviat podre anar a la platja. Pero si tens 20 dies de vacances i et passa aixo, realment pot arribar a alterar molt el panorama.

En fi, aqui teniu les novetats d'aquests darrers dies a Vietnam. Estem encantats d'haver pogut gaudir d'aquesta part del pais i ens quedara Phu Quoc per un altre viatge. Per cert, les fotos les penjare a la que tingui el meu ordinador, es a dir, quan arribi a Bangkok!!!

See you again Hội An!!!!


“The world is a book and those who do not travel read only one page.”  St. Augustine


dimarts, 9 d’agost del 2011

Noticies des de Vietnam

Avui ha sigut un dia molt llarg. Ahir a les 19h ens vam ficar en un sleeping bus a Sapa que ha trigat 12 hores en arribar a Hanoi. Hem hagut de tornar un dia abans perque ens hem quedat sense passaports i amb alguns euros menys. Sens dubte, aquest viatge ha comencat ple d'imprevistos... Que serien els viatges sense imprevistos, com diu el meu pare. I te tota la rao. Viatjant i troban-te en situacions adverses es quan madures el doble de rapid que a casa teva, envoltada dels teus i entre cutofluixos. Es alsehores quan ha de sortir el millor sentit de l'humor d'un mateix. I en aquestes estem. En els 9 dies que portem a Vietnam hem perdut els passaports, ens han multat injustament uns policies corruptes, i ens hem creuat amb uns quants vietnamites forca ofensius que no ens han tractat gaire be. Tot i aixi, estem gaudint molt del viatge. Feia mes de dos anys que voliem venir a Vietnam i per fi hi som. Fins que no hi ets i no et mous per aqui no pots emetre un judici amb criteri, aixi que val mes que m'esperi a fer el judici del pais i de la seva gent al final del viatge. 

Ara fora bromes, si es cert que ens hem trobat amb gent molt maca, pero amb tots els estrangers amb qui hem tingut ocasio de compartir una estona, hem coincidit en que, per cada una bona persona amb ganes de compartir que et trobes, te'n trobes 4 que a la que poden te la foten, i a mes amb mala llet. Es cert que aquest ambient mes hostil davant els viatgers l'hem trobat als llocs mes turistics... Pero es clar... Com has d'anar a Vietnam, i no anar a Halong Bay??? Per cert, Halong Bay es un lloc increible, pero pel meu gust, massa massificat i encarat al turisme organitzat i de masses. Anar per lliure a Halong Bay sembla impossible quan arribes a Hanoi. Nosaltres ens en hem sortit bastant be i vam veure be la bahia tant d'anada com de tornada de l'illa de Cat ba. En aquesta illa, que es la mes gran de Halong Bay, vam passar 2 nits i vam llogar motos per recorrer l'illa.

 Hem fet una cosa semblant a Sapa, al nord del pais. Vam arribar amb tren de nit, i un cop alla, vam llogar moto per poder recorrer pel nostre compte els poblets del voltant, entre terraces d'arros i minories etniques. La veritat es que la gent alla es molt mes tranquila i els paisatges son preciosos, pero el fet de quedar-nos sense passaports alla, fa que tornem amb un regust agredolc (disculpeu les faltes, aqui ja se sap). De fet hem hagut de tornar abans precisament per aquest tema, perque sino anavem quan abans a l'ambaixada corriem el risc de no rebre passaports abans del dia 26, que es el dia que tenim vols de Ho Chi Minh a Bangkok. Al final resulta que tampoc ens garanteix ningu que arribin, aixi que l'aventura continua amb la incertesa de si tindrem els passaports a temps o no. Dema ens espera un altre dia d'ambaixada i de acabar de descobrir mes raconets de Hanoi, i en principi al vespre passarem la nit i part de l'endema al tren que va fins a Hue. Son unes 17 hores de tren, aixi que ja podem calcar-nos i pensar en agafar un bon llibre.

Continuarem fent ruta per creuar el pais aturant-nos als llocs que ens semblen mes interessants, fins arribar al delta del Mekong i a l'illa de Phu Quoc, on volem passar uns dies de platja i relax al que diuen que es el lloc mes paradisiac de Vietnam, abans d'anar cap a Ho Chi Minh per passar un parell de dies i volar cap a Bangkok. Aquesta es la idea, pero aixo es un viatge, aixi que segur que se'ns torcen els plans, d'aixo es tracta!! 

Be, em sembla que per avui ja n'hi ha prou. Espero que el proper cop que escrigui ja sigui amb passaport en ma, o com a minim, sapigui que arriben a temps.

Bon estiu a tothom i fins aviat!!!!

“Tourists don’t know where they’ve been, travelers don’t know where they’re going.” – Paul Theroux