dimarts, 9 d’agost del 2011

Noticies des de Vietnam

Avui ha sigut un dia molt llarg. Ahir a les 19h ens vam ficar en un sleeping bus a Sapa que ha trigat 12 hores en arribar a Hanoi. Hem hagut de tornar un dia abans perque ens hem quedat sense passaports i amb alguns euros menys. Sens dubte, aquest viatge ha comencat ple d'imprevistos... Que serien els viatges sense imprevistos, com diu el meu pare. I te tota la rao. Viatjant i troban-te en situacions adverses es quan madures el doble de rapid que a casa teva, envoltada dels teus i entre cutofluixos. Es alsehores quan ha de sortir el millor sentit de l'humor d'un mateix. I en aquestes estem. En els 9 dies que portem a Vietnam hem perdut els passaports, ens han multat injustament uns policies corruptes, i ens hem creuat amb uns quants vietnamites forca ofensius que no ens han tractat gaire be. Tot i aixi, estem gaudint molt del viatge. Feia mes de dos anys que voliem venir a Vietnam i per fi hi som. Fins que no hi ets i no et mous per aqui no pots emetre un judici amb criteri, aixi que val mes que m'esperi a fer el judici del pais i de la seva gent al final del viatge. 

Ara fora bromes, si es cert que ens hem trobat amb gent molt maca, pero amb tots els estrangers amb qui hem tingut ocasio de compartir una estona, hem coincidit en que, per cada una bona persona amb ganes de compartir que et trobes, te'n trobes 4 que a la que poden te la foten, i a mes amb mala llet. Es cert que aquest ambient mes hostil davant els viatgers l'hem trobat als llocs mes turistics... Pero es clar... Com has d'anar a Vietnam, i no anar a Halong Bay??? Per cert, Halong Bay es un lloc increible, pero pel meu gust, massa massificat i encarat al turisme organitzat i de masses. Anar per lliure a Halong Bay sembla impossible quan arribes a Hanoi. Nosaltres ens en hem sortit bastant be i vam veure be la bahia tant d'anada com de tornada de l'illa de Cat ba. En aquesta illa, que es la mes gran de Halong Bay, vam passar 2 nits i vam llogar motos per recorrer l'illa.

 Hem fet una cosa semblant a Sapa, al nord del pais. Vam arribar amb tren de nit, i un cop alla, vam llogar moto per poder recorrer pel nostre compte els poblets del voltant, entre terraces d'arros i minories etniques. La veritat es que la gent alla es molt mes tranquila i els paisatges son preciosos, pero el fet de quedar-nos sense passaports alla, fa que tornem amb un regust agredolc (disculpeu les faltes, aqui ja se sap). De fet hem hagut de tornar abans precisament per aquest tema, perque sino anavem quan abans a l'ambaixada corriem el risc de no rebre passaports abans del dia 26, que es el dia que tenim vols de Ho Chi Minh a Bangkok. Al final resulta que tampoc ens garanteix ningu que arribin, aixi que l'aventura continua amb la incertesa de si tindrem els passaports a temps o no. Dema ens espera un altre dia d'ambaixada i de acabar de descobrir mes raconets de Hanoi, i en principi al vespre passarem la nit i part de l'endema al tren que va fins a Hue. Son unes 17 hores de tren, aixi que ja podem calcar-nos i pensar en agafar un bon llibre.

Continuarem fent ruta per creuar el pais aturant-nos als llocs que ens semblen mes interessants, fins arribar al delta del Mekong i a l'illa de Phu Quoc, on volem passar uns dies de platja i relax al que diuen que es el lloc mes paradisiac de Vietnam, abans d'anar cap a Ho Chi Minh per passar un parell de dies i volar cap a Bangkok. Aquesta es la idea, pero aixo es un viatge, aixi que segur que se'ns torcen els plans, d'aixo es tracta!! 

Be, em sembla que per avui ja n'hi ha prou. Espero que el proper cop que escrigui ja sigui amb passaport en ma, o com a minim, sapigui que arriben a temps.

Bon estiu a tothom i fins aviat!!!!

“Tourists don’t know where they’ve been, travelers don’t know where they’re going.” – Paul Theroux



1 comentari:

  1. Guapa!! Quina gràcia m'ha fet quan he vist que al final vas decidir-te a fer-te el blog. Estic impacient per seguir les teves aventures asiàtiques, les bones i les no tan bones, per llegir-te que intueixo per la teva sensibilitat que tens un do literari... i per morir-me d'enveja per viure la vida que jo sempre he volgut i d'admiració perquè ets tan valenta de sortir al món a buscar el teu somni.
    Isabel

    ResponElimina