Sembla mentida pero es ben cert que despres de la tempesta sempre ve la calma. Veniem d'una primera setmana a Vietnam bastant estressant, molt mogudeta amb el tema dels passaports i amb bastant mala sort en quant al tracte amb la gent local. Aqui a Hoi An, sens dubte hem trobat la pau i hem recuperat la fe cega en aquella hospitalitat i amabilitat que caracteritza a la gent del sudest asiatic.
Realment hem trobat diferencies entre el nord i la frontera amb el sud del pais. Es cert que Hoi An es turistic, esta molt ben preparat per acollir turisme pero es d'aquells llocs que, com diria el Toni, es turistic perque es encantador, i no al reves. L'ambient aqui es molt mes relaxat que a Halong Bay o a Sapa. La gent es encantadora i ja no tens la sensacio de que te l'estan fotent a totes hores. Val a dir que probablement te la fotin igual, pero el tracte es molt diferent. Son molt educats, molt amables i super hospitalaris. Es veritat que si surts una mica de Sapa, t'allunyes i et perds entre els pobles, la cosa es relaxa, i tambe es cert que, com vaig dir l'ultim cop, s'ha d'anar a Halong Bay, encara que hagis de veure la cara lletja del turisme.
Ara que portem uns quants dies a Vietnam, veiem que si que es un pais marcat per la guerra, ja que les generacions mes grans ho han viscut tot. Pero estem parlant d'un pais on la mitjana d'edat es de 25 anys i on no pares de veure dones emarassades. Les generacions mes joves tenen aspiracons de futur molts semblans a les nostres. El Vietnam d'avui no es un pais on hi ha miseria. A Cambotja hi ha gent que passa gana i bona part dels nens (el 50% de la poblacio de Cambotja son menors de 16 anys) no van a l'escola. Quan vam anar a Cambotja fa dos anys ens va donar la sensacio de ser un pais molt mes marcat per la guerra que no pas Vietnam. Cambotja es increible, hi vull tornar durant aquest viatge, pero encara es palpa el genocidi de Pol Pot i els Khem Rouge. A Vietnam, tot i que els francesos van marcar molt durant l'epoca colonial, i els americans tambe ho van fer durant la guerra, l'invasor que mes ha influenciat al pais i a qui mes tem Vietnam es el gegant asiatic. La Xina ha deixat una empremta considerable. a influencia es tal, que aquests dies a Hoi An comentavem que el poblet en si, ens sembava el que esperavem d'un poble de la Xina profunda. Hoi An de fet, te una barreja arquitectonica curiosa: detalls vietnamites, xinesos i japonesos.
A Vietnam, aquells que no tenen 2 dollars al dia, tenen arros i un hortet amb verdures, i algunes galines. La classe mitja es molt nombrosa i tot i que entenen els negocis familiars de manera diferent, moltes families tenen negoci propi a la planta baixa de casa seva, sigui un restaurant, un taller, una perruqueria, o un centre de fisioterapia. Vietnam ha pres el lloc a Tailandia com a primer exportador d'arros al mon i el turisme els va molt be per fer creixer el pais, pero crec que haurien de replantejar la manera d'atraure el tursme i la manera d'acollir-lo. Si t'ho mires des de fora, sembla com si en questio de 10 anys, Vietnam hagues comencat a construir desmesuradament sense meditar-ho molt, sense tenir cap planificacio de cap a on vol anar.
Aquest sera el nostre quart dia a Hoi An, i es que ahir teoricament haviem d'agafar un sleepng bus cap a Nha Trang, fer una parada d'un dia, i segur tirant avall fins a l'illa de Phu Quoc. Doncs resulta que aquest agost ens quedem sense platja. Ahir em va passar pel cap de trucar l'ambaixada espanyola a Hanoi per aviam si per casualitat sabien alguna cosa dels nostres passaports. Doncs resulta que ahir mateix va arribar l'ultima remesa de passaports i els nostres no hi eren. El que encara es pitjor es que no em sabien dir quan arribaria la seguent, pero que la esperaven en unes dues setmanes (es a dir, que ja no arribavem a temps).
No puc seguir sense agrair als meus pares les trucadetes al Ministeri d'Assumptes Exteriors a Madrid (com es nota que soc filla unica, eh??), per esbrinar si hi havia alguna altra opcio per poder sortir del pais i tornar a Tailandia des d'on tenim els altres vols. Be, doncs resulta que si que existeix una alternativa, i es tornar a Hanoi i tramitar un passaport provisonal (triguen 2 dies a fer-lo). La meva pregunta es: aixo no ens ho podrien haver dit abans a l'ambaixada de Hanoi? Aquesta tarda hem de ficar-nos a un bus i estar-nos-hi 17 hores perque una noia molt simpatica pero poc eficient no va acabar de fer be la seva feina. Aixo sense contar que encara no he trucat a la noia en questio per explicar-li que a Madrid ens han dit que ens han de tramitar aquest passaport provisional especial.
De fet, ara estic fent temps perque siguin les 9 del mati aqui a Vietnam, i poder trucar a aquesta noia tant amable i amb tant poques llums. Espero que no ens posin pegues i poguem gaudir de les 17 hores de bus fins a Hanoi. Els que ja em coneixeu ja deveu imaginar que he montat el pla B... Doncsi si, ja esta pensat!! Un cop l'haguem tramitat, anirem a esperar els passaports a Ninh Binh o a Mai Chau, i aleshores volariem a Saigon per passar els ultims dos dies, abans d'anar cap a Bangkok. Tot aixo contant que aquesta noia d'aqui una estoneta em digui que ens ho pot tramitar. Si no es aixi, ja se'ns acudira alguna cosa!!!
Be, canviant de tema, que aixo dels passaports es molt pesat , Hoi An es increible. Aqui es on hem conegut la gent mes amable i carinyosa, on hem menjat millor i on ens hem sentit mes comodes. En aquests quatre dies ens hem fet vestits a mida (Hoi An es la meca de la roba a mida), ens hem dissenyat unes bambes al nostre gust i ens les han fet a mida, hem fet un curs de cuina, hem anat a la platja, hem fet un master de conduir moto per Vietnam, he vist les rates mes grans que havia vist mai, hem conegut uns kiwis que em convidaran a casa seva a Wellington, i hem contemplat la opcio de fer un enviament de compres per no haver-les de carregar. Sobre tot perque quan arrbem a Bangkok, encara tindrem un cap de setmana, i aixo significa: Chatuchak Market, es a dir, moltes compres!!
Pel que veieu, haurem passat un mes a la meitat nord de Vietnam, i ens haurem fet uns experts en tramits ,burocracia i diplomacia. Un consell: NO PERDEU MAI EL PASSAPORT!!! I encara menys en epoca de retallades de pressupost. Fins fa 3 mesos, el procediment era ben diferent. L'ambaixada et tramitava un passaport nou i el tenies en 3 dies, perque l'enviaven per missatger. No es que sigui res greu, pero altera tots els plans. En el meu cas, no m'afecta gaire perque no tinc data de tornada, i el que no faci ara, ho puc fer mes endavant, i ben mirat, quan arribi a Nova Zelanda sera primavera, i aviat podre anar a la platja. Pero si tens 20 dies de vacances i et passa aixo, realment pot arribar a alterar molt el panorama.
En fi, aqui teniu les novetats d'aquests darrers dies a Vietnam. Estem encantats d'haver pogut gaudir d'aquesta part del pais i ens quedara Phu Quoc per un altre viatge. Per cert, les fotos les penjare a la que tingui el meu ordinador, es a dir, quan arribi a Bangkok!!!
See you again Hội An!!!!
Fionix!!!
ResponEliminaFelicitats pel Bloc i endavant!!!
Enjoy it!!
Petonets!