Tot a punt per continuar

JA PODEM SORTIR DEL PAIS DE MANERA LEGAL!!!

Dic de manera legal perque sempre quedava la opcio d'anar saltant de frontera en frontera fins arribar a Tailandia, pero esta clar que molt recomanable no era. L'ultim cop que vaig escriure recordo que estavem tranquilets a Hoi An, gaudint molt d'aquest lloc, que es realment fantastic!! Recordo tambe que estava fent temps per trucar a la noia de l'ambaixada espanyola a Hanoi. Doncs be, el tema va anar aixi:

A Hanoi no tenien ni idea del que volia dir un passaport temporal amb validesa d'un any quan vaig trucar, pero es van posar en contacte amb Madrid i alla els hi van explicar com ho havien de fer. Realment, encara no em puc creure que hi hagi una manca de comunicacio tan greu. Pero lo mes bo es que no n'havien editat mai cap per un tema tecnic, pura informatica. No sabien que la seva impresora funcionava amb els passaports!!!! Total, que mentre nosaltres feiem 17 hores d'autobus per arribar a Hanoi, ells es van comencar a moure per aprendre a editar passaports temporals. Vam arribar a Hanoi l'endema a les 8 del mati, vam anar directes a l'ambaixada i... sorpresa!!! Aquella mateixa tarda ja teniem passaports. Pero aixo no era el final de la odisea, perque a partir d'aqui, la resta del viatge podriem dir que ha estat un viatge administratiu. Aquella mateixa nit vam haver de volar a Ho Chi Min, perque l'endema al mati haviem de presentar-nos a immigracio perque ens fessin un visat de sortida de Vietnam sense el qual no podiem volar a Bangkok. Aixi que feu-vos una idea: despres de 17 hores de sleeping bus i un dia de tramits, volar a Saigon aquell mateix vespre, arribar a les 23h i que un taxista et volgui cobrar 3 vegades mes del que tocaria. Evidentemt, el tema del taxista el vam solventar rapid, li vam pagar el que tocava, ell es va emprenyar molt i nosaltres vam anar a buscar un lloc on dormir aquella nit.

Des d'aleshores, hem estat pendents del visat de sortida de Vietnam, i d'una altra cosa encara mes sorprenent. Resulta que a mi em van fer un passaport amb validesa de 8 mesos perque despres marxo a Nova Zelanda i perque no tingues problemes alla. Pero al Toni li van fer passaport valid nomes per dos mesos, perque ell volara de Bangkok a Barcelona d'aqui uns dies. Doncs be, a l'ambaixada sabien perfectament quina era la nostra ruta al detall, pero nosaltres vam badar al no caure en que per entrar a Tailandia no necessitem visat pero si un passaport amb minim 6 mesos de validesa. Evidentment, a l'ambaixada tampoc hi van caure, cosa que trobo que es la seva feina, ja que es dedique a aixo, editar passaports, no fan una altra cosa. Aixi que un cop a Saigon, vam haver d'anar al consulat de Tailandia perque li fessin un visat de transit al Toni (que realment, no es culpa seva el que ha passat, i no tenien perque fer-lo). Pero tenim sort que els tailandesos son genials i encantadors i tot s'ha de dir, els hi deuriem fer molta pena. D'un dia per l'altre ja tenim el visat. L'ultim tramit que quedava era recuperar el meu visat d'estudiant per NZ. Aixi que ha tocat anar al consulat de NZ a Saigon i demanar el mateix. Ahir vaig anar a informar-me del procedimet i vaig fer el pagament, he anat a fer la sol.licitut aquest mati, i a les 4 de la tarda ja ho tenia. Aixi que ara si que podem dir que ho tenim tot a punt per volar a Tailandia!!!!

M'he descuidat d'explicar que entre tramit i tramit, vam poder fer una escapadeta d'un dia i mig al delta del Mekong. Vam passar la nit a una homestay, a casa d'una familia bastant curiosa a una illeta del delta, i l'endema a les 5 del mati vam fer 5 hores en barqueta pel delta. Vam tenir sort de decidir tornar aquell mateix dia, perque dema passat a primera hora del mati volem a Bangkok. No vull pensar que hagues passat si venim un parell de dies mes tard!!! :)

Me n'adono que es una entrada al bloc suuuuuper pesada amb el tema passaports, pero he anat tenint missatges demanant-me pel tema, aixi que he pensat que serviria per tothom!!

A falta d'un dia per deixar el pais, me n'adono d'algunes coses. Primer de tot, el fet que perdis els passaports i et robin diners, fa que alteri una mica la perspectiva del viatge, pero faig un esforc per mantenir aixo al marge i escriure amb la maxima objectivitat possible. Aviam, per comencar, crec que quan portes un parell d'anys amb la idea de visitar un lloc, havent-ne vist alguns del voltant, et vas creant una idea al teu cap, una serie d'expectatives que despres poden no complir-se. Doncs aixo barrejat amb el tema dels passaports que ens ha fet estar pendents i canviar plans per els darrers 10 dies, fa que tinguem aquesta sensacio. Esta clar que quan et crees unes expectatives molt altes d'un lloc, et pot anar molt be i fins i tot et pot sorprendre gratament, pero es molt mes facil que aixo passi si arribes a un lloc sense cap expectativa i sense cap idea madurada al cap. Pero sobre tot el que passa i amb aixo hem coincidit amb tots els estrangers que ens hem anat creuant, es que es millor viatjar a Vietnam abans de coneixer Tailandia, que no pas al reves. Si comences el sudest asiatic per Tailandia, tot i que es un dels paisos mes turistics del planeta, deixes el llisto molt alt. I en aquest llisto s'hi inclouen coses com el tracte amb la gent local, la facilitat a l'hora de viatjar pel teu compte i evitar tours organitzats, el menjar, la gran varietat de paisatges en un mateix pais, etc. Al final, hem arribat a la conclusio que, potser Tailandia es tant turistic per alguna rao logica. Es a dir, quan hem estat alla sempre hem trobat gent que fa anys i anys que hi van de vacances, cada any repeteixen. Quants anys deu fer que el sudest asiatic es una meca pel viatger amb baix pressupost? Moltissims!!! Doncs des d'aleshores, Tailandia encara es un pais que enamora al viatger. Esta clar que hi ha tota una part que no m'agrada gens: el turisme sexual, el de borratxera i festa tipo lloret de mar, etc. Pero tu pots arribar alla i fer el teu pla per lliure a mida, i si et proposes anar a llocs on no trobar-te gaire turista, encara pots. Evidentment, jo tambe he quedat enamorada de llocs com Hoi An, Hue, Halong Bay o Sapa, pero he de reconeixer que has de posar molt mes de la teva part per poguer viatjar per lliure i al teu aire. Tot i que Halong Bay es un dels llocs mes bonics on he estat mai, la sensacio d'estar alla al mig d'un lloc fantastic, que hauria de ser increible, queda difuminada i embrutada pel fet de que tot esta tant orientat al turisme organitzat i de masses.... No pares de veure creuers de tots els tamanys, colors, i formes que vulguis. Aixo es algo que per mi, fa que perdi la gracia, la magia. No vull dir pas que hi voldria estar sola i que halong bay fos per mi soleta quan jo hi anes... Evidentment que no. Nomes vull dir que hi ha moltes maneres d'enfocar una destinacio turistica. Esta clar que TOTS els estrangers que viatgen a Vietnam van a veure Halong Bay. Doncs be, hauria d'haver-hi oferta per a tots els tipus de turisme i no es aixi. En aquest aspecte considero que els tailandesos han estat mes llestos, potser perque ja fa molts anys que son una de les primeres destinacions turistiques del mon i Vietnam nomes fa 15 anys que es pot permetre pensar en atraure turistes. Pero respecte Vietnam, Tailandia porta molt millor el tema d'encara el turisme, han estat molt espabilats. Quan l'ultim cop deia que tenia la sensacio de que a Vietnam fa 10 o 15 anys que s'ha comencat a construir sense cap projecte clar de futur, tambe em referia a aixo. Tot i aixi, tot i que a mi no m'acabi d'agradar com ho han encarat, sembla que la cosa els hi funciona de meravella, perque aqui no para de venir gent, cada any visiten el pais mes estrangers, i cada dia tenen la costa mes plena d'aquells resorts on a mi no se'm passaria ni pel cap anar-hi (encara que me'ls pogues permetre!!).

Am tot aixo, tampoc vull que se'm malinterpreti. Estic intentant fer una reflexio objectiva del que he pogut observar aqui,. Em fa gracia la gent que, pel fet d'haver pagat prop de mil euros de vol per anar a l'altra punta del mon, torna i explica nomes les coses maques i pecioses, obviant aquelles coses que no li han agradat o les males experiencies. A mi m'agrada viatjar, viatjar per coneixer. Tinc molt clar que els llocs on anire son com son, i no cal donar-hi mes voltes, ni tampoc has de voler que siguin d'una altra manera. Tu arribes a un lloc, l'experimentes a la teva manera, t'enriqueixes i el vius tant com pots, i te'n tornes a casa, amb tot un grapat de noves experiencies.

Doncs be, jo em quedo amb l'experiencia d'haver pogut veure Halong Bay, d'haver voltat amb moto pel nord del pais, a prop de Sapa, d'haver menjat i d'haver apres a cuinar els meus plats preferits de Hoi An, d'haver protagonitzat un spot publicitari d'un hotel al Hue (evidentment, quan me'l passin, no el compartire amb ningu... ), d'haver descobert llocs molt recomanables a Hanoi gracies al retard de la diplomacia espanyola d'haver sobreviscut al caotic transit del centre de Hanoi, i d'acabar el viatge creuant com els locals (esquivant motos pel que vindria a ser el mig de la diagonal). Respecte a aixo ulltim,el primer dia ja ens vam adonar que els vioetnamites no acaben d'entendre com van els passos de vianants. Nomes hi ha unes linies pintades de blanc al terra, pero si pretens que algun cotxe o moto parin si et veuen esperant, ja pots esperar ja... Aixi que vam optar per fer com ells, creuar per on et doni la gana i dedicar-te a esquivar motos.

No m'allargo mes que cada cop em passa el mateix, escric mes del compte. Espero que seguiu gaudint de l'estiu alla on sigueu!!! Nosaltres dema ens despedim de Saigon i que es preparin a Bangkok, que dissabte pensem anar a Chatuchak!!! El proper cop que escrigui, ja tindre el meu ordinador, aixi que ja podre penjar algunes fotos del viatge!!

Fins aviat familia!!!

“There are no foreign lands. It is the traveler only who is foreign.” – Robert Louis Stevenson