Fa més d'un mes que no escric, i de fet, me n'adono que estic a punt de cremar la etapa d'Auckland. La sensació que he tingut aquests gaire bé 4 mesos que porto fora de casa és que el temps m'ha passat volant. Volant és poc, ja que tinc la impressió d'haver passat un mes fora de casa. D'aqui dues setmanes acabo classes, i un cop faci l'examen, marxo uns dies a Australia i uns dies a l'illa sud de Nova Zelanda abans d'anar cap a les illes Cook a passar les vacances de Nadal.
Des de l'últim cop que vaig actualitzar el bloc han passat bastantes coses aquí. Crec que la més destacada és que vaig poder gaudir de quan els All Blacks van guanyar la Copa del Món de Rugby. El tema va durar dos mesos, però les últimes tres setmanes les vaig viure molt intensament. Amb els companys de classe baixavem al port, a una zona habilitada pels fans que s'omplia de gent davant les pantalles gegants per veure els partits. El dia que els All Blacks van passar a la final vaig veure clar que si guanyaven la World Cup, el país s'enfonsaria. Bé, no se si el país sencer, però l'illa nord com a mínim, ja que és la més poblada amb diferència.
Bé, finalment no ens vam enfonsar però poc ens va faltar. La ciutat estava plena de gent, hi havia un ambient que no havia vist mai. El puc comparar amb l'ambient que hi ha a Barcelona quan el Barça guanya la Champions, però aqui es tracta d'un país sencer, on la gent viu pel rugby. En fi, tota una experiència, i evidentment, tot un festival després de la victòria. La festa va ser memorable, i l'endemà vaig anar a veure la clàssica rua dels jugadors passejant-se per la ciutat amb la copa. Tot s'ha de dir, aqui no en saben gens d'organitzar rues, va ser una mica desastre, però tothom estava tant eufòric que només ho vam criticar els que no ens hi anava la vida en veure els jugadors passar.
Per cert, ja he recuperat el meu passaport!! La setmana passada vaig volar a Wellington amb tota una colla de classe per passar el cap de setmana, i divendres vaig anar a buscar el passaport a l'ambaixada. Wellington, tot i ser la capital del país, és més petit que Auckland. Ara bé, és una ciutat molt bonica. També està molt encarada al mar, te una platja on es pot fer surf, windsurf, kitesurf, etc. A diferència d'Auckland, te un sol centre, que és molt compacte i on sempre hi ha gent pel carrer. A Auckland, en canvi, si bé hi ha el downtown que es coneix com a centre, hi pots trobar diversos barris que podrien ser el centre de la ciutat. Wellington és famosa pel vent i el mal temps. Jo puc dir que vaig estar de sort perquè vam arribar dijous a la nit i divendres ens va fer un dia fantàstic, i vam poder voltar per tot arreu gaudint del solet. Dissabte, en canvi, vam dedicar tot el dia a veure el museu Te Papa, que és enorme i no te l'acabes, però ja ens va anar bé perque va ploure tot el dia.
La setmana anterior vaig fer una escapadeta a Bay of Islands, una zona de platja molt maca que hi ha a unes 3 hores al nord d'Auckland. Vaig anar-hi amb un basc, un argentí i un japonès, i ens ho vam passar molt bé. No vam parar de riure, i de fet, el meu amic japonès ja parla espanyol millor del que parla anglès, i això que ja fa més de 4 mesos que és aquí.
Em falten alguns llocs per veure de la illa nord, però crec que encara tindré temps per voltar una mica per aqui. Un dels millors racons de l'illa és la Hot Water Beach, a la Peninsula de Coromandel. Es tracta d'una platja on a sota la sorra hi ha una pedra volcànica que fa que les reserves d'aigua que hi ha just a sobre la pedra estiguin a uns 60º. Així que tu arribes a la platja, agafes la pala i comences a treballar. Quan fa una estoneta que penques, comences a notar com surt aigua molt calenta. La idea és que et construeixes la teva propia piscina. Quan dic molt calenta vull dir MOLT calenta. S'ha de vigilar perquè et pots cremar fàcilment, però un cop trobes el teu raconet dins al teu jacuzzi i t'acostumes a la temperatura de l'aigua, ja no hi ha qui et tregui d'allà. Jo hi vaig anar un dia que feia fred, deu fer dos mesos. Plovia i l'aigua del mar estava molt freda, i la platja estava plena de gent en remull a les piscines naturals d'aigua calenta. La veritat és que aquets lloc em va encantar, el vaig trobar un racó ben especial i tinc ganes de tornar-hi, ara que ja som a la primavera de debó i ja fa bon temps.
Bé, imagino que tal i com he tingut el bloc d'abandonat, seguiré el mateix ritme més o menys. E el fons, és bona senyal, vol dir que estic tant entretinguda que no trobo el moment per asseure'm una estona i escriure. El proper cop que escrigui probablement ja hagi vaitjat a Australia. Tinc moltes ganes d'anar-hi i a més a més, la meva amiga Cristina no para de dir-me que un cop conegui Sydney, m'enamoraré de la ciutat i ja no voldré tornar a casa. A ella li encanta, hi va viure uns quants anys i és uan enamorada. Jo ja us explicaré que em sembla quan torni.
Volia penjar fotos de Nova Zelanda, però avui no tinc paciència. De tota manera, gaire bé tothom te accès a facebook per veure-les, que n'he penjat unes quantes. Em sembla que per avui ja n'hi ha prou, que és jornada de reflexió i no vull fer-vos perdre el temps. Només deixeu-me que us demani, siusplau, que aneu a votar demà. A mi no em van deixar votar a l'ambaixada, així que no falleu vosaltres. Encara que estigueu desencantats amb la política, feu una passejadeta fins al col·legi electoral i voteu en blanc, com a vot de càstig, com a mostra de desconfiança en la classe política, o com el que us sembli, però molesteu-vos en anar a votar, siusplau. És l'únic mecanisme per manifestar-nos contemplat dins les regles del joc. Perquè, no ens enganyem, a mi també m'atrau la idea romàntica de canviar el món, però la realitat és que si es volen canviar les coses, ha de ser des de dins del sistema, ja que des de fora no hi ha res a fer (em refereixo a que no hi ha cap via pacífica).
Com veieu, aqui els dies han anat passant sense que me n'adones: de escapadeta en escapadeta, de festa brasilenya en festa brasilenya, de festival de cine en festival de cine, etc. Per cert, avui he anat al Grey Lynn Festival, que es fa un cop l'any a un parc del centre de la ciutat. S'ajunta un munt de gent, està ple de paradetes amb totes aquestes coses que m'agraden a mi, hi ha música en directe, tallers, menjar exòtic per parar un tren, etc. Vindria a ser algo com la festa de la terra de Barcelona, que es fa cap a l'abril. Probablement el proper cop que escrigui ja sigui a les Cook Islands tot i que intentaré penjar fotos abans.
Fins aviat familia!!
“Travel and change of place impart new vigor to the mind.” – Seneca
