Loving Auckland

KIA ORA!!!!

Avui fa exactament 22 dies que soc a Nova Zelanda i me n'adono que tinc el bloc una mica abandonat. En el fons es bona senyal, senyal de que he estat ben distreta des que he arribat i que no he trobat el moment per escriure. Quan viatges, i sobre tot en "monsoon time" a Asia, sovint tens tardes que no para de ploure i amb un bon llibre o amb una estoneta de bloc en tens prou. Pero des que he arribat aqui no he tingut ni una sola tarda d'aquestes, i aixo que la primera setmana va fer molt mal temps!!


Vam arribar el dia 8 de setembre a Auckland i l'endema mateix vam marxar cap a Rotorua. Rotorua es la meca de la cultura maori al pais. Es la zona on, segons la llegenda, es van assentar els primers maoris que van arribar a Nova Zelanda. Els maoris van ser els primer pobladors d'aquest pais que em te captivada. Maori es podria traduir en indigena, o natiu, pero quan aqui parlem de maoris, parlem de gent que prove de les illes del pacific, des de hawaii, la polinesia francesa, fins a Fiji, Tonga o les illes Cook. No hi ha un origen concret, senzillament son gent que ve de les illes del pacific i que s'ha assentat a Nova Zelanda. De fet van arribar amb les seves canoes de fusta molt abans que els britanics, pero com en la majoria de casos, la historia no ha estat justa amb els indigenes.

Tot el pais es ple de contrastos i si parlem sobre natura es un pais d'extrems, pero Rotorua es conegut per la seva activitat geotermica. Es a dir, envoltada de volcans, geisers, craters, i tota mena de mostres d'antics desastres naturals. Quan em fixo en el mapa geologic de Nova Zelanda, i me n'adono de que estem exactament on s'ajunten les plaques tectoniques indopacifiques, el primer que em ve al cap es lo content que deu estar el meu pare de que hagi triat Nova zelanda per passar aquests 4 mesos. Bromes a part, imagino que el pais es increible precisament per aixo. I es que realment ho es.


Be, per comencar, Auckland es una ciutat encantadora. Te tot allo que a mi em fascina de les ciutats: exposicions, galeries d'art, diversitat en quant a esdeveniments culturals, gent de tot arreu, grans diferencies entre barris, centenars de restaurants asiatics, etc. Pero sobre tot, te mar, te un port fantastic, i es una ciutat molt encarada al mar. Aqui l'anomenen "the city of sails", i es precisament perque es tracta de la ciutat del mon amb mes velers per habitant. Una altra cosa que la converteix en una ciutat que m'encanta es que va ser anomenada capital de la diversitat cultural. Auckland es una ciutat bastant petita per tractar-se de la ciutat mes gran d'un pais occidental. Tot i no ser la capital, Auckland es la ciutat mes gran, (molt mes gran que la capital, Wellington) i la mes multicultural sens dubte. M'atreviria a dir que hi ha mes diversitat cultural a Auckland que en ple Manhattan. Aqui vas caminant pel carrer i quan has fet 100 metres t'has creuat amb un japones, un corea, un xines, un thai, un argenti, uns quants maoris, i segur que algun taiwanes, colombia, indi o pakistanes tambe cau. Es exagerat, i els que em coneixeu ja us podeu imaginar com m'agrada aixo!!


Tot aixo ha ajudat a que sigui un lloc en el que gaudeixo menjant cada dia. Com ja sabreu, m'encanta el menjar asiatic, especialment el thai i el japones. Doncs be, aqui anar al super a fer la compra es carissim, i esta clar que jo hi vaig, pero nomes a comprar coses basiques com ara el pa sense gluten, arros, tomaquets, llenties, fruita, iogurts, etc. Pero es realment car si ho comparem amb Barcelona. D'altra banda, menjar fora en restaurants asiatics baratos resulta molt mes economic que a casa nostra. Aixi que la estrategia es anar a thais, xinos, japonesos, hindis, etc; a demanar menjar per emportar, i fer que em durin un parell de nits. Realment m'hi he estat fixant, i es la ciutat del take away. Tothom torna a casa amb bosses de menjar per emportar, i tothom arriba a la feina amb el pack de sushi, o el seu curry per escalfar al microones de la feina.


No puc seguir sense parlar sobre la gent. La gent aqui es increible, pero es realment exagerat. Si no fos perque els hi veus a la cara que son amables de mena i encantadors, podries arribar a pensar que son psicotics. Aquest cap de setmana passat vam llogar un cotxe i vam fer 3 dies de ruta per la illa nord. Doncs be, dissabte a la nit jugaven els All Blacks i vam parar a veure el partit a un bar de carretera. Al acabar el partit, un noi que havia vingut a preguntar d'on erem i quin plan teiem per la zona, ens va convidar a dormir a casa seva, deia que tenia lloc per 4 o 5 persones a una casa annexa a la seva i que no tenia cap problema, que aixi estariem mes comodes que a la furgoneta. Nosaltres ens vam quedar molt parats i ens feia una mica de mandra exercir de convidats a casa d'algu que no coneixiem de res pero li vam agrair molt i vam seguir segons el que haviem planejat. Un cop instalats en un caminet de sorra al mig del bosc, vam veure com apreixia un cotxe. Jo ja pensava que seria la policia i que ens multarien per dormir alla, pero no. Era un noi que s'havia quedat parat al veure una furgoneta de cami a casa seva, i ens volia convidar a que dormissim a la seva casa de pages. Com podreu compendre, no ens ho podiem creure. Jo no estic acostumada a aixo, i em vaig quedar ben parada. A casa nostra aquestes coses no passen!!!

Pero es que aquestes no son les uniques anecdotes... La primera setmana a Nova Zelanda, mentre estavem a Rotorua amb la mami, vam agafar un bus de linia, i el conductor, que era un encant, va parar a un lloc amb les millors vistes de la ciutat perque jo pogues baixar del bus i fer algunes fotos abans que caigues el sol. Les dues ens vam quedar de pedra... Que algu m'expliqui on mes passa aixo?? A quin pais els conductors d'autobus paren al mig de la ruta amb el bus ple de gent perque una turista tingui una foto de postal??

Be, avui ja som divendres i aquest cap de setmana em toca trasllat. Aquesta es la meva ultima nit a la residencia, aixi que em toca fer maletes i traslladar-me al pis on estare els propers mesos aqui. Estare compartint amb un noi i una noia, tots dos coreans. Nomes he conegut la noia, i sembla encantadora, pero ja donare detalls mes endavant!! Ara em posare a buscar vols baratos per poder passar les vacances de Nadal amb el Toni a Fiji, Tonga, Cook, Samoa o qualsavol illa paradisiaca del pacific!!! Estant tant a prop es un pecat no anar-hi!!! Aviam que trobo :)

Fins ben aviat, que espero no trigar tant en actualitzar!!!


″A traveler without observation is a bird without wings.” - Moslih Eddin Saadi

De camí cap a Auckland

Ara ja fa 4 dies que som a Auckland pero durant el vol des de Singapore vaig escriure aixo i no he tingut ni temps ni manera de trobar un wifi compatible amb mac a NZ. Jo segueixo estant molt orgullosa del meu mac, pero aquests neozelandesos encara no valoren aquesta meravella de la tecnica!! Avui ja m'he instalat a la residencia i tal com preveia aquests ultims dies, alla tampoc em podre conectar a internet amb el portatil, aixi que nomes em podre connectar amb l'iphone. Les fotos de Vietnam les he penjat a facebook. La majoria en teniu aixi que ja les haureu vist. Be, us deixo que dema comenco classes i se'm fa tard!!

Aprofito aquestes 10 fantastiques hores de vol entre Singapore i Auckland per posar a prova la bateria del meu macbook i escriure una miqueta. Fins ara no he estat conscient de lo lluny que està Nova Zelanda de tota la resta de llocs. Quan he vist que m’esperaven 10 hores de vol no m’ho podia creure!!!

Ahir va ser la última nit a Bangkok (fins al gener, que hi torno), i avui ens hem llevat a les 5 del matí per anar cap a l’aeroport. Hem volat a Singapore, i allà, com que teniem 8 hores d’escala, amb la mami hem pensat que podiem anar al centre a dinar i a fer un vol. Doncs això mateix hem fet, hem agafat el metro fins al centre, hem estat un parell o tres d’hores per allà, i hem tornat a temps per agafar l’avió que ens porta a Auckland.

Bé, ara que ja fa dies que no escric faré una mica de resum des de l’ultima entrada al bloc. Si no recordo malament, vaig escriure des de Saigon. Ara que em poso a recordar, Vietnam queda molt lluny, però la veritat és que em queda un record molt maco, d’un viatge molt mogut però amb llocs encantadors als quals tornaria. Hoi An, Sapa i Hue son l’exemple més evident, en guardo molt bon record per la bona estona que vam passar allà i per el lloc en si. Per altra banda, Ho Chi Minh és una gran ciutat. Allà vam visitar el museu de la guerra, d’on vam surtir impactadíssims. Abans d’entrar-hi haviem llegit algunes crítiques, sobre tot les dolentes, que deien que el museu fomentava l’odi cap als Estats Units. Bé doncs, jo posaria la ma al foc que aquelles crítiques eren d’americans que no els havia agradat com el seu país quedava retratat. A mi personalment em va impactar molt, si que es veritat que explica amb detall les atrocitats comeses per l’exèrcit nord-americà, però que se puposa que ha de fer un museu sobre la guerra, sino això? No crec que cridi a l’odi, simplement posa les coses al seu lloc, i explica el que va patir el poble vietnamita durant la guerra. Com que vam estar uns quants dies a Saigon, vam tenir temps de tot una mica: museus, passejades d’un consulat a l’altre i a les varies oficines d’immigració que hi ha, una escapadeta al delta del Mekong, i ens vam fer el massatge més barat que ens hem fet mai (2€ l’hora) a l’institut de massatge tradicional, on tots els estudiants son invidents.

Tornar a Bangkok va ser lo més semblant a vacances que vam fer durant tot el mes, ja que amb els nervis de no saber si el Toni podria tornar amb el seu bitllet o no, i si jo podria anar a Nova Zelanda o no, no vam sentir-nos 100% de vacances. Així que tornar a Bangkok, on ens hi sentim com a casa, va ser tot un luxe per nosaltres. Els que ens coneixeu sabeu que som uns fanàtics dels ninos de series de dibuixos animats (Bola de Drac, Arale, Doraemon). Doncs ja fa 3 anys, quan hi vam anar per primer cop, vam trobar algunes botigues amagades a algun centre comercial de Bangkok, però aquest cop per fi hem trobat la meca dels ninos. A un mercat de Chinatown hi ha unes 15 botigues repletes de ninos, de totes les classes, tamanys i preus que us pogueu arribar a imaginar. Evidentment, ens vam firar, i crec que si seguim amb aquest ritme de ninos, haurem de deixar el pis on vivim i buscar-ne un de mes gran, o bé obrir una botiga especialitzada!!

El Toni va marxar ben carregat, amb aquelles mítiques bosses de mà de plàstic facturada plena amb totes les compres. Si no us fa res, obviarem el tema de la despedida perque em fa posar trista.

L’endemà de que marxés el Toni em vaig dedicar a caminar i a perdre’m per llocs on no havia estat mai, i a la nit (les 2am a Tailandia) jugava el Barça, aixi que vaig anar a un lloc d’aquests que obren 24 hores i vaig mirar el partit amb un australià que fa 3 anys que viu a Dalat, Vietnam, i dos catalans que marxaven cap a Malaysia.

Jo aviat aniria cap a Sukhotai amb la mami, que va arribar a l’endemà. Després d’un dia molt tranquilet a Bangkok, vam volar a Sukhothai. Només arribar ja ens va enamorar l’aeroport, que és diminut, i la terminal en forma de temple. Un carrilet et porta de l’unic avió que hi havia a l’aeroport a la terminal. Les maletes te les reculls tu mateix quan les porta el carrilet del darrera. En fi, el millor aeroport on he estat mai. Podriem dir que si nomes tens temps de visitar una zona de runes d’antics temples, Sukhothai és la millor opció. El parc històric es pot visitar en un dia i és molt tranquil i agradable, i les runes, envoltades d’aigua, son precioses. Si has estat a Angkor Wat, a Cambotja, Sukhothai no t’impresionarà, però la veritat és que a mi em va agradar molt, hi vam estra molt bé allà.

La següent parada va ser Chiang Mai, on vam estar fa 3 anys amb el Toni, però aquest cop amb la mami. Fa 3 anys ja ens va encantar Chiang Mai, l’ambient, i la gent ens va semblar molt amable i simpàtica. Pels thais, Chiang Mai és la perla del pais, és on es conserva millor la cultura thai. Tot i que és la segona ciutat de Tailandia, està a anys llum de Bangkok en quant a dimensions. L’ambient és completament de poble, hi ha mes de 300 temples, gaire be els mateixos que a Bangkok, però en un espai molt més reduït. Aquí la gent ve a passar uns dies de calma i tranquilitat, a aprendre a cuinar plats tailandesos, a fer cursos de massatge tailandes, a descansar despres d’un trekking, o a descansar despres d’uns dies a la jungla. Fa 3 anys ja vaig fer un curs de cuina, i aquests dies amb la mami n’hem fet un altre. Prepareu-vos perque quan torni per fi sabré cuinar i us faré tastar els meus plats thais i vietnamites!!! La meva motivación és tal, que al night bazaar de Chiang Mai, em vaig comprar uns sobrets de curry tailandes i indi, per cuinar-me’ls quan estigui instalada a Auckland. Evidentment, hauré de seguir les receptes al peu de la lletra, ja que molts sabeu que les meves dots culinaries deixen molt que desitjar. El barri on teniem l’hotel era molt tranquilet, amb els típics guesthouse amb restaurant i bon ambient, llibreries enormes amb exemplars tant nous com de segona mà en diversos idiomes, llocs on fer-te massatges, les mítiques furgos que son bars de copes mobils, etc.

Per cert, no podia deixar d’explicar això: Els que em coneixeu bé sabeu que em mossego les ungles des que em van creixer les dentetes. Doncs bé, me les estic deixant creixer!!! M’atreviria a dir que és el primer cop a la vida que ho intento seriosament, i la veritat és que mai havia tingut les ungles tant llargues (i això que comparat amb la resta de la humanitat, encara es veuen curtes!!).

Bé, després de gaire bé 4 anys de vida, segueixo estant molt orgullosa del meu macbook que aguanta com un campió. Encara tinc bateria de sobres, però em sembla que ja he escrit prou per avui. Ara aviam si dormo del tirón com faig de costum als vols llargs i em llevo ja a punt d’aterrar a Auckland.

Fins molt aviat, que us posare al dia de les primeres impressions de Auckland i NZ. Ja us avanco pero, que aixo te molt bona pinta!!! :)

 “One’s destination is never a place, but a new way of seeing things.” – Henry Miller