KIA ORA!!!!
Avui fa exactament 22 dies que soc a Nova Zelanda i me n'adono que tinc el bloc una mica abandonat. En el fons es bona senyal, senyal de que he estat ben distreta des que he arribat i que no he trobat el moment per escriure. Quan viatges, i sobre tot en "monsoon time" a Asia, sovint tens tardes que no para de ploure i amb un bon llibre o amb una estoneta de bloc en tens prou. Pero des que he arribat aqui no he tingut ni una sola tarda d'aquestes, i aixo que la primera setmana va fer molt mal temps!!
Vam arribar el dia 8 de setembre a Auckland i l'endema mateix vam marxar cap a Rotorua. Rotorua es la meca de la cultura maori al pais. Es la zona on, segons la llegenda, es van assentar els primers maoris que van arribar a Nova Zelanda. Els maoris van ser els primer pobladors d'aquest pais que em te captivada. Maori es podria traduir en indigena, o natiu, pero quan aqui parlem de maoris, parlem de gent que prove de les illes del pacific, des de hawaii, la polinesia francesa, fins a Fiji, Tonga o les illes Cook. No hi ha un origen concret, senzillament son gent que ve de les illes del pacific i que s'ha assentat a Nova Zelanda. De fet van arribar amb les seves canoes de fusta molt abans que els britanics, pero com en la majoria de casos, la historia no ha estat justa amb els indigenes.
Tot el pais es ple de contrastos i si parlem sobre natura es un pais d'extrems, pero Rotorua es conegut per la seva activitat geotermica. Es a dir, envoltada de volcans, geisers, craters, i tota mena de mostres d'antics desastres naturals. Quan em fixo en el mapa geologic de Nova Zelanda, i me n'adono de que estem exactament on s'ajunten les plaques tectoniques indopacifiques, el primer que em ve al cap es lo content que deu estar el meu pare de que hagi triat Nova zelanda per passar aquests 4 mesos. Bromes a part, imagino que el pais es increible precisament per aixo. I es que realment ho es.
Be, per comencar, Auckland es una ciutat encantadora. Te tot allo que a mi em fascina de les ciutats: exposicions, galeries d'art, diversitat en quant a esdeveniments culturals, gent de tot arreu, grans diferencies entre barris, centenars de restaurants asiatics, etc. Pero sobre tot, te mar, te un port fantastic, i es una ciutat molt encarada al mar. Aqui l'anomenen "the city of sails", i es precisament perque es tracta de la ciutat del mon amb mes velers per habitant. Una altra cosa que la converteix en una ciutat que m'encanta es que va ser anomenada capital de la diversitat cultural. Auckland es una ciutat bastant petita per tractar-se de la ciutat mes gran d'un pais occidental. Tot i no ser la capital, Auckland es la ciutat mes gran, (molt mes gran que la capital, Wellington) i la mes multicultural sens dubte. M'atreviria a dir que hi ha mes diversitat cultural a Auckland que en ple Manhattan. Aqui vas caminant pel carrer i quan has fet 100 metres t'has creuat amb un japones, un corea, un xines, un thai, un argenti, uns quants maoris, i segur que algun taiwanes, colombia, indi o pakistanes tambe cau. Es exagerat, i els que em coneixeu ja us podeu imaginar com m'agrada aixo!!
Tot aixo ha ajudat a que sigui un lloc en el que gaudeixo menjant cada dia. Com ja sabreu, m'encanta el menjar asiatic, especialment el thai i el japones. Doncs be, aqui anar al super a fer la compra es carissim, i esta clar que jo hi vaig, pero nomes a comprar coses basiques com ara el pa sense gluten, arros, tomaquets, llenties, fruita, iogurts, etc. Pero es realment car si ho comparem amb Barcelona. D'altra banda, menjar fora en restaurants asiatics baratos resulta molt mes economic que a casa nostra. Aixi que la estrategia es anar a thais, xinos, japonesos, hindis, etc; a demanar menjar per emportar, i fer que em durin un parell de nits. Realment m'hi he estat fixant, i es la ciutat del take away. Tothom torna a casa amb bosses de menjar per emportar, i tothom arriba a la feina amb el pack de sushi, o el seu curry per escalfar al microones de la feina.
No puc seguir sense parlar sobre la gent. La gent aqui es increible, pero es realment exagerat. Si no fos perque els hi veus a la cara que son amables de mena i encantadors, podries arribar a pensar que son psicotics. Aquest cap de setmana passat vam llogar un cotxe i vam fer 3 dies de ruta per la illa nord. Doncs be, dissabte a la nit jugaven els All Blacks i vam parar a veure el partit a un bar de carretera. Al acabar el partit, un noi que havia vingut a preguntar d'on erem i quin plan teiem per la zona, ens va convidar a dormir a casa seva, deia que tenia lloc per 4 o 5 persones a una casa annexa a la seva i que no tenia cap problema, que aixi estariem mes comodes que a la furgoneta. Nosaltres ens vam quedar molt parats i ens feia una mica de mandra exercir de convidats a casa d'algu que no coneixiem de res pero li vam agrair molt i vam seguir segons el que haviem planejat. Un cop instalats en un caminet de sorra al mig del bosc, vam veure com apreixia un cotxe. Jo ja pensava que seria la policia i que ens multarien per dormir alla, pero no. Era un noi que s'havia quedat parat al veure una furgoneta de cami a casa seva, i ens volia convidar a que dormissim a la seva casa de pages. Com podreu compendre, no ens ho podiem creure. Jo no estic acostumada a aixo, i em vaig quedar ben parada. A casa nostra aquestes coses no passen!!!
Pero es que aquestes no son les uniques anecdotes... La primera setmana a Nova Zelanda, mentre estavem a Rotorua amb la mami, vam agafar un bus de linia, i el conductor, que era un encant, va parar a un lloc amb les millors vistes de la ciutat perque jo pogues baixar del bus i fer algunes fotos abans que caigues el sol. Les dues ens vam quedar de pedra... Que algu m'expliqui on mes passa aixo?? A quin pais els conductors d'autobus paren al mig de la ruta amb el bus ple de gent perque una turista tingui una foto de postal??
Be, avui ja som divendres i aquest cap de setmana em toca trasllat. Aquesta es la meva ultima nit a la residencia, aixi que em toca fer maletes i traslladar-me al pis on estare els propers mesos aqui. Estare compartint amb un noi i una noia, tots dos coreans. Nomes he conegut la noia, i sembla encantadora, pero ja donare detalls mes endavant!! Ara em posare a buscar vols baratos per poder passar les vacances de Nadal amb el Toni a Fiji, Tonga, Cook, Samoa o qualsavol illa paradisiaca del pacific!!! Estant tant a prop es un pecat no anar-hi!!! Aviam que trobo :)
Fins ben aviat, que espero no trigar tant en actualitzar!!!
″A traveler without observation is a bird without wings.” - Moslih Eddin Saadi
Avui fa exactament 22 dies que soc a Nova Zelanda i me n'adono que tinc el bloc una mica abandonat. En el fons es bona senyal, senyal de que he estat ben distreta des que he arribat i que no he trobat el moment per escriure. Quan viatges, i sobre tot en "monsoon time" a Asia, sovint tens tardes que no para de ploure i amb un bon llibre o amb una estoneta de bloc en tens prou. Pero des que he arribat aqui no he tingut ni una sola tarda d'aquestes, i aixo que la primera setmana va fer molt mal temps!!
Vam arribar el dia 8 de setembre a Auckland i l'endema mateix vam marxar cap a Rotorua. Rotorua es la meca de la cultura maori al pais. Es la zona on, segons la llegenda, es van assentar els primers maoris que van arribar a Nova Zelanda. Els maoris van ser els primer pobladors d'aquest pais que em te captivada. Maori es podria traduir en indigena, o natiu, pero quan aqui parlem de maoris, parlem de gent que prove de les illes del pacific, des de hawaii, la polinesia francesa, fins a Fiji, Tonga o les illes Cook. No hi ha un origen concret, senzillament son gent que ve de les illes del pacific i que s'ha assentat a Nova Zelanda. De fet van arribar amb les seves canoes de fusta molt abans que els britanics, pero com en la majoria de casos, la historia no ha estat justa amb els indigenes.
Tot el pais es ple de contrastos i si parlem sobre natura es un pais d'extrems, pero Rotorua es conegut per la seva activitat geotermica. Es a dir, envoltada de volcans, geisers, craters, i tota mena de mostres d'antics desastres naturals. Quan em fixo en el mapa geologic de Nova Zelanda, i me n'adono de que estem exactament on s'ajunten les plaques tectoniques indopacifiques, el primer que em ve al cap es lo content que deu estar el meu pare de que hagi triat Nova zelanda per passar aquests 4 mesos. Bromes a part, imagino que el pais es increible precisament per aixo. I es que realment ho es.
Be, per comencar, Auckland es una ciutat encantadora. Te tot allo que a mi em fascina de les ciutats: exposicions, galeries d'art, diversitat en quant a esdeveniments culturals, gent de tot arreu, grans diferencies entre barris, centenars de restaurants asiatics, etc. Pero sobre tot, te mar, te un port fantastic, i es una ciutat molt encarada al mar. Aqui l'anomenen "the city of sails", i es precisament perque es tracta de la ciutat del mon amb mes velers per habitant. Una altra cosa que la converteix en una ciutat que m'encanta es que va ser anomenada capital de la diversitat cultural. Auckland es una ciutat bastant petita per tractar-se de la ciutat mes gran d'un pais occidental. Tot i no ser la capital, Auckland es la ciutat mes gran, (molt mes gran que la capital, Wellington) i la mes multicultural sens dubte. M'atreviria a dir que hi ha mes diversitat cultural a Auckland que en ple Manhattan. Aqui vas caminant pel carrer i quan has fet 100 metres t'has creuat amb un japones, un corea, un xines, un thai, un argenti, uns quants maoris, i segur que algun taiwanes, colombia, indi o pakistanes tambe cau. Es exagerat, i els que em coneixeu ja us podeu imaginar com m'agrada aixo!!
Tot aixo ha ajudat a que sigui un lloc en el que gaudeixo menjant cada dia. Com ja sabreu, m'encanta el menjar asiatic, especialment el thai i el japones. Doncs be, aqui anar al super a fer la compra es carissim, i esta clar que jo hi vaig, pero nomes a comprar coses basiques com ara el pa sense gluten, arros, tomaquets, llenties, fruita, iogurts, etc. Pero es realment car si ho comparem amb Barcelona. D'altra banda, menjar fora en restaurants asiatics baratos resulta molt mes economic que a casa nostra. Aixi que la estrategia es anar a thais, xinos, japonesos, hindis, etc; a demanar menjar per emportar, i fer que em durin un parell de nits. Realment m'hi he estat fixant, i es la ciutat del take away. Tothom torna a casa amb bosses de menjar per emportar, i tothom arriba a la feina amb el pack de sushi, o el seu curry per escalfar al microones de la feina.
No puc seguir sense parlar sobre la gent. La gent aqui es increible, pero es realment exagerat. Si no fos perque els hi veus a la cara que son amables de mena i encantadors, podries arribar a pensar que son psicotics. Aquest cap de setmana passat vam llogar un cotxe i vam fer 3 dies de ruta per la illa nord. Doncs be, dissabte a la nit jugaven els All Blacks i vam parar a veure el partit a un bar de carretera. Al acabar el partit, un noi que havia vingut a preguntar d'on erem i quin plan teiem per la zona, ens va convidar a dormir a casa seva, deia que tenia lloc per 4 o 5 persones a una casa annexa a la seva i que no tenia cap problema, que aixi estariem mes comodes que a la furgoneta. Nosaltres ens vam quedar molt parats i ens feia una mica de mandra exercir de convidats a casa d'algu que no coneixiem de res pero li vam agrair molt i vam seguir segons el que haviem planejat. Un cop instalats en un caminet de sorra al mig del bosc, vam veure com apreixia un cotxe. Jo ja pensava que seria la policia i que ens multarien per dormir alla, pero no. Era un noi que s'havia quedat parat al veure una furgoneta de cami a casa seva, i ens volia convidar a que dormissim a la seva casa de pages. Com podreu compendre, no ens ho podiem creure. Jo no estic acostumada a aixo, i em vaig quedar ben parada. A casa nostra aquestes coses no passen!!!
Pero es que aquestes no son les uniques anecdotes... La primera setmana a Nova Zelanda, mentre estavem a Rotorua amb la mami, vam agafar un bus de linia, i el conductor, que era un encant, va parar a un lloc amb les millors vistes de la ciutat perque jo pogues baixar del bus i fer algunes fotos abans que caigues el sol. Les dues ens vam quedar de pedra... Que algu m'expliqui on mes passa aixo?? A quin pais els conductors d'autobus paren al mig de la ruta amb el bus ple de gent perque una turista tingui una foto de postal??
Be, avui ja som divendres i aquest cap de setmana em toca trasllat. Aquesta es la meva ultima nit a la residencia, aixi que em toca fer maletes i traslladar-me al pis on estare els propers mesos aqui. Estare compartint amb un noi i una noia, tots dos coreans. Nomes he conegut la noia, i sembla encantadora, pero ja donare detalls mes endavant!! Ara em posare a buscar vols baratos per poder passar les vacances de Nadal amb el Toni a Fiji, Tonga, Cook, Samoa o qualsavol illa paradisiaca del pacific!!! Estant tant a prop es un pecat no anar-hi!!! Aviam que trobo :)
Fins ben aviat, que espero no trigar tant en actualitzar!!!
″A traveler without observation is a bird without wings.” - Moslih Eddin Saadi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada