Off the beaten track: Stay Hungry. Stay Foolish.

La veritat és que se m'està fent força estrany estar a Auckland i estar penjant encara fotos de Vietnam, però només fa dos dies que tinc internet al pis on estic visquent i fins ara no he trobat el moment de penjar-les.

Bé, ja vaig dir que en el proper post explicaria detallets sobre la vida al pis. Doncs bé, visc amb una noia coreana de 23 anys que fa 7 anys que viu a Auckland, s'acaba de graduar a la Universitat d'Auckland, però que abans de venir aqui va estudiar 2 anys als Estats Units. Es diu Julie. L'altre "flatmate" també és coreà, però practicament ni me l'he creuat. Treballa de nit a un bar, així que sobre les 6 de la tarda surt de la habitació, es prepara uns noodles instantanis al microones, es dutxa, i surt a treballar. Tinc entès que arriba sobre les 7 o les 8 del matí, però encara no he tingut el plaer de trobar-me'l pel mati. Només hem coincidit un cop, quan ell estava recent llevat i pràcticament ni s'hi veia.

Divendres passat quan vaig arribar va ser una mica violent. La Julie em va explicar com funcionava tot i vaig flipar. Aqui no fan compra conjunta. És a dir, el sabó per la roba, per rentar plats, menjar com ara arros, ous, o llet i aigua, que en consumim tots, tot es compra per separat. Jo em vaig oferir a anar a fer la compra perque tinc més disponibilitat d'horaris, pero que si volien ho podiem fer conjunt, però ja em va fer entendre que estaven encantats de funcionar així. Jo soc l'ultim mico al pis, així que a callar!! Em va semblar ridícul tot plegat, però si és així com funcionen, jo no m'hi posaré. A part d'aquesta mania asiàtica, estic encantada amb el piset. Bé, hi ha un altre petit detall: el carrer on vist és el carrer que fa més pujada de tota la ciutat. Quan surto de casa estic a un minut exacte de la academia on estudio, però si és de pujada la cosa canvia. Sovint passo el vespre a la zona del port que és força animada, i agafo un bus que és gratis que em deixa més amunt de casa meva, i així agafo el meu carrer de baixada en comptes de fer-lo de pujada. Visc en un 11è pis i tinc una bonica vista de la Skytower tant des de la meva habitació, com des del menjador. La propera vegada que penji fotos ja sera de Tailandia i de Nova Zelanda. Ara em poso al dia una mica, i així a partir d'ara ja podré anar penjant a mida que vagi tenint temps.

Ahir vaig passar la tarda amb alguns companys de classe a Mission Bay, una platja que hi ha a 10 minuts de bus del centre d'Auckland. Una de les raons per les quals m'encanta aquesta ciutat es precisament per això. Estas en ple centre de la ciutat, i en 10 minuts de bus o de ferry et plantes a la natura, ja sigui mar o muntanya. A la platja vam coneixer un grupet de maoris que estaven jugant al rugby. Ens van convidar a seure amb ells i beure i menjar del que ells estaven compartint. Ens van ensenyar algunes paraules en maori, i fins i tot ens van voler convidar a casa seva a continuar la festa. Finalment vam seguir amb els nostres plans, però vam passar una bona estona amb ells a la platja.

Aquesta tarda en canvi, m'he portat molt bé, i he passat la tarda a la biblioteca, fent deures i repassant coses, i començant a fer pràctica d'examens. M'agrada molt la biblioteca d'aqui, és molt tranquila i la tinc molt a prop de casa. Al vespre he anat a un bar on tocaven jazz en directe, a una zona que fins ara desconeixia, però que de ben segur tornaré a visitar. Hem trobat llocs que tenien molt bona pinta, i és molt a prop del centre. La veritat és que aqui tot queda molt a prop del centre, i jo tinc la sort de viure en ple centre de la ciutat.

Bé, em sembla que per avui ja n'hi ha prou!! Em guardo algunes anècdotes del primer cap de setmana voltant per la illa nord per quan penji les fotos dels llocs on vaig estar. De moment, aqui van algunes fotos més de Vietnam.

No voldria despedir-me sense recordar que avui el món ha perdut un geni, i segons diuen aquells que han tingut la oportunitat de coneixe'l, una gran persona. Jo això no ho se, però el que si se és que ha revolucionat el món de la tecnologia i s'ha convertit en un exemple a seguir per a totes aquelles persones amb esprit emprenedor. Des del més emprenedor i ambiciós, fins al més conformista, tots hauriem d'aprendre d'ell, de la seva manera d'afrontar la vida, i també la mort. Un cop més, ens queda clar que els diners no ho son tot. És evident que ajuden, però no et podran ajudar si estas malalt de debó. Així que més enllà del llegat que deixa en el món de la tecnologia i dels negocis, jo em quedo amb la seva filosofia (evidentment, vagi on vagi, no sense el meu iphone). Espero que avui que tothom el te present perque imagino que serà portada a tot arreu, aprofitem per reflexionar i queadr-nos amb la seva filosofia, la seva manera d'encarar la vida, els problemes, la presa de decisions, etc. En definitiva, estaria bé que ens contagies la seva actitud enfront la vida, el viure intensament cada dia com si fos l'últim, ja que com ell molt bé va dir, el nostre temps és limitat, val més que no el menyspreem.

"Click. Boom. Amazing!" - Steve Jobs